divendres, 11 de març de 2011

Perque hi ha coses que per molt que s’expliquin, s’expliquin i es tornin a explicar no s’arribaran a entendre mai. Has de viure el moment, disfrutar de la companyia, escoltar amb els cinc sentits, trobar-te envoltat per un entorn de respecte i d’estimació …. per entendre que passa a una sessió d’Educació Emocional.
Així és com comença la meva reflexió d’avui... sembla mentida, però els dits piquen sols les tecles de l’ordenador, tenc tantes coses per dir que la velocitat m’empeny i fa que escrigui sense poder aturar...
Avui ha estat un dia especial per a cadascuna de nosaltres; ens en conegut més, hem compartit, hem plorat ( i mooolt! ),  hem rigut i ens em apropat una mica més. Gràcies a aquesta dinàmica que sens ha anat de les mans ( i que bé que hagi estat així) he entès moltes coses que potser sense el dia d’avui no hauria comprés.
Són moltes les coses que hem venen al cap; imatges, paraules, històries... tal i com he dit, són vivències inexplicables i que cadascuna de vosaltres (Ana, Erika, Pilar, Carol, Maria, Montse, Mercè, Francina, Natàia, Cris, Estefi i Ade ) sap i tindrà sempre dins seu.
Crec que no cal dir res més perquè entengueu el que he sentit i el que us vull transmetre. Al cap i a la fi, totes sabem com han estat d’intenses les quasi tres hores que hem compartit juntes.
Ana, gràcies per obrir-te, per convidar-nos a nosaltres a fer el mateix i gràcies a totes les altres per compartir un trosset més de la vostra vida.
AVUI EL TÍTOL DEL NOSTRE BLOG HA QUEDAT CLARAMENT INAGUGURAT...
A FLOR DE PELL

dimecres, 9 de febrer de 2011

Avui hem començat el segon semestre amb una classe diferent i amb la que, ja d’entrada, hem aprés moltes coses. Ha estat la primera sessió de desenvolupament psicomotor.

El primer que hem fet a estat reorganitzar l’estructura de l’aula; llevar les taules i les cadires per tal de formar un cercle entre tots. Així ens hem posat drets i la mestra ens ha demanat que féssim un gest i diguéssim el nostre nom per tal que ella ens conegués millor. Havíem de repetir el nom i els gestos que havien fet els altres companys/es i després fer el nostre. Ha estat divertit, una altra manera de presentar-nos! Alhora que ens ha servit d’alguna manera per deixar un poc endarrere la vergonya i riure una estona.

Després ens hem assegut a les cadires col·locades amb forma de cercle, sense taules, i la mestra ha explicat una altra dinàmica. Ha penjat diferents definicions del terme PSICOMOTRICITAT a les parets de l’aula i del passadís i nosaltres les havíem de llegir i situar-nos al davant de la que ens agradés més o de la que penséssim que s’ajustava més a la psicomotricitat. Després de llegir i rellegir les diferents definicions han sortit tres grups i aquests han hagut d’explicar a la resta de companys perquè havien escollit aquella definició i no una altra.

Un cop feta aquesta activitat, ens ha tocat a nosaltres a definir el terme PSICOMOTRICITAT. A un paper hem posat el que era per nosaltres la psicomotricitat i l’hem posat damunt d’una cadira perquè na Pilar se l’endugués a casa per llegir-se’l en calma. I... en deixar el paper agafàvem una xuxe! ( Encara que quasi totes hem repetit... :P)

Ens hem endinsat una mica amb el que seria el temari del semestre i na Pilar ens ha explicat un poc els temes que faríem i la FEINADA que hauríem de fer durant aquests mesos.

Per acabar, hem dedicat uns minuts a la relaxació i al massatge. En parelles ens hem fet un massatge a la cara tot seguint les indicacions de la mestra. I hem aprofitat per parlar una mica del massatge infantil, de les experiències d’algunes de les companyes i de les sensacions que ens havia provocat el massatge. Per acabar, ha tocat a l’altre membre de la parella, aquesta vegada amb el llum apagat. I... ens hem ben relaxat!

Per acabar... un fort aplaudiment i fins la setmana que vé!

diumenge, 12 de desembre de 2010

Avui, i com ja de costum, hem xalat! Podríem dir que la tensió, els nirvis i la feinada dels darrers dies ha ben valgut la pena. I es que quan volem… A classe s’ha muntat ben bé un plató de televisió ( i mira que no estudiam periodisme…), no faltava cap detall; bona presentadora, un meravellós equip redactor, uns equips ben preparats, grans convidats... només faltava el got d’aigua damunt la taula...

L’equip redactor semblava que hagués fet “d’equip redactor” tota la vida... No ha faltat cap detall! Heu fet una molt bona feina! Mercè i Erika, sabeu que em quedaré el conte! Jeje! ( I pensar que el primer dia jo deia que m’hauria agradat formar part d’aquest equip! Crec que no hauria servit...)

La presentadora... l’estimada presentadora! Que un dia abans deia que estava nerviosa! Amb lo bé que ho va fer... Enhorabona pallaseta!

L’equip de les lentes... Que he de dir? Que unes amb les altres mus “menjavem” i que ho vau fer molt bé! Que jo a vegades no sabia que dir als vostres arguments perquè estava totalment d’acord amb el que deieu... I que veig trobar genial la idea del decorat! Esper poder veure millor les vinyetes de la classe de les tortugues i les llebres!

L’equip de les ràpides... Després de fer hores de feina, de cercar per Internet i altres fonts, de fer entrevistes, de nirvis i de maquillatge... Vam fer una bona feina! Estic contenta d’haver treballat amb vosaltres, ha estat una experiència més per aprendre i entendre que amb ganes, esforç i il·lusió surt una bona feina! Gràcies! I Tot lo que vam riure amb na Natàlia, NO TÉ PREU!

Tot i que vaig quedar molt contenta i satisfeta d’aquest debat, diria que sem va quedar una espineta clavada; “per jo un debat no es atacar al contrari perquè sembli que la teva opinió és la millor, sinó donar tots els arguments per defensar la teva postura i donar l’opció que els altres la comparteixin.” Crec que el que vam fer els dos grups en algun moment donat, va ser “atacar al contrari”, però també hem de tenir en compte que és el primer debat que vam fer i que de tot és pot millorar... Sempre actuant des de la diplomàcia i el respecte.

Agraïr, des d’aquí a Joan Domènech... per la seva intervenció! Va ser el detall que va fer que el debat quedes perfecte! Molt bona idea! Un home amable, proper, simpàtic, amb un toc d’humor i amb els peus a terra! Fantàstic!

I tal i com va dir l’equip redactor... No hi ha alumnes excel·lents, sense mestres excel·lents! Gràcies Cris per deixar-nos aprendre d’aquesta manera i per empapar-nos d’il·lusió!

ENHORABONA COMPIS!

Esperam que puguem seguir disfrutant de sessions com aquestes!

dimarts, 7 de desembre de 2010

Avui ha estat un dia ben entretingut, un dia amb família!

Perquè us en feu cinc cèntims del que hem estat capaces de fer només us diré que: hem cantat, hem ballat ( algunes més que altres ), hem jugat, hem menjat (Mmm… estava tot boníssim! ), hem fet fotos ( i heu quedat guapíssimes, per cert!), hem anat amb pony ( alhora que cridaven i feien el pallasso ), però sobretot, sobretot... hem RIGUT !!! Ha estat un gran dia, esper que vosaltres us ho hagueu passat tant bé com jo!

Moltíssimes gràcies a totes i als peques ! J

Repetim? Jijiji!

divendres, 19 de novembre de 2010

Avui he plorat, bé hem plorat… Com tots els seminaris d’Educació inclusiva, ens hem emocionat ! A vegades gràcies a històries que ens semblen increïbles i avui veient un vídeo que, podríem dir, que ens ha ben tocat la vena sensible!

Sols perquè us en feu cinc cèntims del que hem vist, us diré que ha estat un documental genial!

Un món a la mà...

Un documental de TV3, que ens narra la preciosa història d’una noia que és diu Mònica. Una noia plena de virtuts, il·lusions i ganes de viure... però amb una deficiència visual i auditiva.

La Mònica és va quedar cega a l’any de vida i sorda als sis anys, tot i que veu algunes ombres i sent alguns sorolls.

Gràcies a la seva autoestima, voluntat i empenta, la Mònica ha aconseguit uns objectius que a nosaltres ens semblen quasi impossibles d’aconseguir. Rodejada d’uns grans pares que no han perdut les esperances en cap moment i han animat a la seva filla perquè tingués una vida com la dels altres, uns professors vocacionals, que han vetllat perquè aprengui tot el que pugui, i uns meravellosos companys i amics que li han fet costat i l’han ajudada a integrar-se... gràcies al seu voltant i a ella mateixa, la Mònica és com és.

Així ha anat a l’escola i ha aprés el mateix que els seus companys gràcies al llenguatge dactitològic i els seus professors, ha fet moltíssims amics que s’han solidaritzat amb ella i han aprés el seu llenguatge i sobretot viu la vida pensant en el present, la viu intensament...

Tal i com ha dit el nostre professor, Sebastià Verger ; “ Ens en dóna amb cullereta a tots! ”

El que em fa feliç és que m’acceptin i que em tractin amb normalitat.

Mònica.

Avui ha estat un dia especial, un dia en que he descobert l’essència de compartir

La proposta que se’ns havia fet era muntar un racó a la classe, ambientant-lo i exposant-lo als demés companys. Crec que tots sabíem que teníem imaginació, però el que no ens pensàvem era que sorgigués aquesta espècie de fenomen paranormal format per la imaginació, la creativitat, el teatre, la música, l’enginy i el color!

Com a valoració general, podria dir, doncs, que he après la importància de compartir, he aprés que cada cosa té el seu valor positiu i que de tot i tots es pot aprendre moltíssim! No cal ser tècnics en creativitat, dissenyadors d’interiors o científics per crear uns ambients fantàstics i amb un alt valor educatiu… Sincerament,

Gràcies i enhorabona compis! J