divendres, 11 de març del 2011

Perque hi ha coses que per molt que s’expliquin, s’expliquin i es tornin a explicar no s’arribaran a entendre mai. Has de viure el moment, disfrutar de la companyia, escoltar amb els cinc sentits, trobar-te envoltat per un entorn de respecte i d’estimació …. per entendre que passa a una sessió d’Educació Emocional.
Així és com comença la meva reflexió d’avui... sembla mentida, però els dits piquen sols les tecles de l’ordenador, tenc tantes coses per dir que la velocitat m’empeny i fa que escrigui sense poder aturar...
Avui ha estat un dia especial per a cadascuna de nosaltres; ens en conegut més, hem compartit, hem plorat ( i mooolt! ),  hem rigut i ens em apropat una mica més. Gràcies a aquesta dinàmica que sens ha anat de les mans ( i que bé que hagi estat així) he entès moltes coses que potser sense el dia d’avui no hauria comprés.
Són moltes les coses que hem venen al cap; imatges, paraules, històries... tal i com he dit, són vivències inexplicables i que cadascuna de vosaltres (Ana, Erika, Pilar, Carol, Maria, Montse, Mercè, Francina, Natàia, Cris, Estefi i Ade ) sap i tindrà sempre dins seu.
Crec que no cal dir res més perquè entengueu el que he sentit i el que us vull transmetre. Al cap i a la fi, totes sabem com han estat d’intenses les quasi tres hores que hem compartit juntes.
Ana, gràcies per obrir-te, per convidar-nos a nosaltres a fer el mateix i gràcies a totes les altres per compartir un trosset més de la vostra vida.
AVUI EL TÍTOL DEL NOSTRE BLOG HA QUEDAT CLARAMENT INAGUGURAT...
A FLOR DE PELL