Avui he plorat, bé hem plorat… Com tots els seminaris d’Educació inclusiva, ens hem emocionat ! A vegades gràcies a històries que ens semblen increïbles i avui veient un vídeo que, podríem dir, que ens ha ben tocat la vena sensible!
Sols perquè us en feu cinc cèntims del que hem vist, us diré que ha estat un documental genial!
Un món a la mà...
Un documental de TV3, que ens narra la preciosa història d’una noia que és diu Mònica. Una noia plena de virtuts, il·lusions i ganes de viure... però amb una deficiència visual i auditiva.
La Mònica és va quedar cega a l’any de vida i sorda als sis anys, tot i que veu algunes ombres i sent alguns sorolls.
Gràcies a la seva autoestima, voluntat i empenta, la Mònica ha aconseguit uns objectius que a nosaltres ens semblen quasi impossibles d’aconseguir. Rodejada d’uns grans pares que no han perdut les esperances en cap moment i han animat a la seva filla perquè tingués una vida com la dels altres, uns professors vocacionals, que han vetllat perquè aprengui tot el que pugui, i uns meravellosos companys i amics que li han fet costat i l’han ajudada a integrar-se... gràcies al seu voltant i a ella mateixa, la Mònica és com és.
Així ha anat a l’escola i ha aprés el mateix que els seus companys gràcies al llenguatge dactitològic i els seus professors, ha fet moltíssims amics que s’han solidaritzat amb ella i han aprés el seu llenguatge i sobretot viu la vida pensant en el present, la viu intensament...
Tal i com ha dit el nostre professor, Sebastià Verger ; “ Ens en dóna amb cullereta a tots! ”
El que em fa feliç és que m’acceptin i que em tractin amb normalitat.
Mònica.
