Avui, i com ja de costum, hem xalat! Podríem dir que la tensió, els nirvis i la feinada dels darrers dies ha ben valgut la pena. I es que quan volem… A classe s’ha muntat ben bé un plató de televisió ( i mira que no estudiam periodisme…), no faltava cap detall; bona presentadora, un meravellós equip redactor, uns equips ben preparats, grans convidats... només faltava el got d’aigua damunt la taula...

L’equip redactor semblava que hagués fet “d’equip redactor” tota la vida... No ha faltat cap detall! Heu fet una molt bona feina! Mercè i Erika, sabeu que em quedaré el conte! Jeje! ( I pensar que el primer dia jo deia que m’hauria agradat formar part d’aquest equip! Crec que no hauria servit...)

La presentadora... l’estimada presentadora! Que un dia abans deia que estava nerviosa! Amb lo bé que ho va fer... Enhorabona pallaseta!

L’equip de les lentes... Que he de dir? Que unes amb les altres mus “menjavem” i que ho vau fer molt bé! Que jo a vegades no sabia que dir als vostres arguments perquè estava totalment d’acord amb el que deieu... I que veig trobar genial la idea del decorat! Esper poder veure millor les vinyetes de la classe de les tortugues i les llebres!

L’equip de les ràpides... Després de fer hores de feina, de cercar per Internet i altres fonts, de fer entrevistes, de nirvis i de maquillatge... Vam fer una bona feina! Estic contenta d’haver treballat amb vosaltres, ha estat una experiència més per aprendre i entendre que amb ganes, esforç i il·lusió surt una bona feina! Gràcies! I Tot lo que vam riure amb na Natàlia, NO TÉ PREU!

Tot i que vaig quedar molt contenta i satisfeta d’aquest debat, diria que sem va quedar una espineta clavada; “per jo un debat no es atacar al contrari perquè sembli que la teva opinió és la millor, sinó donar tots els arguments per defensar la teva postura i donar l’opció que els altres la comparteixin.” Crec que el que vam fer els dos grups en algun moment donat, va ser “atacar al contrari”, però també hem de tenir en compte que és el primer debat que vam fer i que de tot és pot millorar... Sempre actuant des de la diplomàcia i el respecte.

Agraïr, des d’aquí a Joan Domènech... per la seva intervenció! Va ser el detall que va fer que el debat quedes perfecte! Molt bona idea! Un home amable, proper, simpàtic, amb un toc d’humor i amb els peus a terra! Fantàstic!

I tal i com va dir l’equip redactor... No hi ha alumnes excel·lents, sense mestres excel·lents! Gràcies Cris per deixar-nos aprendre d’aquesta manera i per empapar-nos d’il·lusió!

ENHORABONA COMPIS!

Esperam que puguem seguir disfrutant de sessions com aquestes!

Avui ha estat un dia ben entretingut, un dia amb família!

Perquè us en feu cinc cèntims del que hem estat capaces de fer només us diré que: hem cantat, hem ballat ( algunes més que altres ), hem jugat, hem menjat (Mmm… estava tot boníssim! ), hem fet fotos ( i heu quedat guapíssimes, per cert!), hem anat amb pony ( alhora que cridaven i feien el pallasso ), però sobretot, sobretot... hem RIGUT !!! Ha estat un gran dia, esper que vosaltres us ho hagueu passat tant bé com jo!

Moltíssimes gràcies a totes i als peques ! J

Repetim? Jijiji!

Avui he plorat, bé hem plorat… Com tots els seminaris d’Educació inclusiva, ens hem emocionat ! A vegades gràcies a històries que ens semblen increïbles i avui veient un vídeo que, podríem dir, que ens ha ben tocat la vena sensible!

Sols perquè us en feu cinc cèntims del que hem vist, us diré que ha estat un documental genial!

Un món a la mà...

Un documental de TV3, que ens narra la preciosa història d’una noia que és diu Mònica. Una noia plena de virtuts, il·lusions i ganes de viure... però amb una deficiència visual i auditiva.

La Mònica és va quedar cega a l’any de vida i sorda als sis anys, tot i que veu algunes ombres i sent alguns sorolls.

Gràcies a la seva autoestima, voluntat i empenta, la Mònica ha aconseguit uns objectius que a nosaltres ens semblen quasi impossibles d’aconseguir. Rodejada d’uns grans pares que no han perdut les esperances en cap moment i han animat a la seva filla perquè tingués una vida com la dels altres, uns professors vocacionals, que han vetllat perquè aprengui tot el que pugui, i uns meravellosos companys i amics que li han fet costat i l’han ajudada a integrar-se... gràcies al seu voltant i a ella mateixa, la Mònica és com és.

Així ha anat a l’escola i ha aprés el mateix que els seus companys gràcies al llenguatge dactitològic i els seus professors, ha fet moltíssims amics que s’han solidaritzat amb ella i han aprés el seu llenguatge i sobretot viu la vida pensant en el present, la viu intensament...

Tal i com ha dit el nostre professor, Sebastià Verger ; “ Ens en dóna amb cullereta a tots! ”

El que em fa feliç és que m’acceptin i que em tractin amb normalitat.

Mònica.

Avui ha estat un dia especial, un dia en que he descobert l’essència de compartir…

La proposta que se’ns havia fet era muntar un racó a la classe, ambientant-lo i exposant-lo als demés companys. Crec que tots sabíem que teníem imaginació, però el que no ens pensàvem era que sorgigués aquesta espècie de fenomen paranormal format per la imaginació, la creativitat, el teatre, la música, l’enginy i el color!

Com a valoració general, podria dir, doncs, que he après la importància de compartir, he aprés que cada cosa té el seu valor positiu i que de tot i tots es pot aprendre moltíssim! No cal ser tècnics en creativitat, dissenyadors d’interiors o científics per crear uns ambients fantàstics i amb un alt valor educatiu… Sincerament,

Gràcies i enhorabona compis! J